Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

poder2

1 m.
potència
facultat
potestat
domini, poder de dominar; poder que hom té de disposar i usar lliurement d'allò que és seu.
tirania, poder d'una sola persona, exercit de manera opressiva.
jurisdicció
imperi
preponderància
puixança
habilior, poder físic o moral.
omnipotència
prepotència o sobreria, poder dominant d'una potència o autoritat excessiva. Un acte de prepotència, un abús de poder.
mans, en la frase caure en mans d'algú, en poder d'algú.
comissió, poder confiat a algú per l'autoritat en una circumstància i per un temps determinat.
Cp. fèrula (fig.).

2dret, autoritat.

3 Tenir poder: Poderejar

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions